Sota la Ciutat
15-08-2005 16:58:39 | Secció: Revista d'Intervencions
Sota la ciutat, queda més lluny el cel, Les mirades desconeixen horitzons,
Goberna la negra nit, permanentment.
Sota la ciutat, la llum falsa uniforma
tantes siluetes que vaguen espectrals
buscant el veritable sol, constantment.
Sota la ciutat, rastres de temps remots
Deambulen per carrers sense memòria
Mesclats amb les dèbils ombres del present.
Sota la ciutat, hi ha una altra ciutat
Com partida imatge d’un mirall trencat,
Que, encara que impronunciable, es pressent.
per Pol Ferran Acózar
LA METRÒPOLI
Del grec: mezere polis, la Mare Ciutat.
f. Ciutat principal d’una contrada o d’un Estat.
Hi ha una ciutat majestuosa, capital antiga de palaus i castells,
on els carrers tenen noms d’herois vells i llegendaris
i la història s’escriu a les avingudes, valentament.
Hi ha una ciutat molt generosa que convida a peregrins i aventurers,
veloç laberint de recompenses, mercat de somnis,
basar de desitjos, botiga d’il·lusions i de plaers.
Hi ha una ciutat que és la escollida, singular destí de tots els viatgers:
la lluminosa metròpoli de portes obertes,
postal famosa i presumida, fantasia de plàstic i ciment.
Hi ha una ciutat meravellosa, recte perfil rotund de foc i de pedra,
la dinàmica maquinària d’ocasions i de mèrits,
explosió cinètica de llum i de sofre, de fum i cendra.
Hi ha una ciutat que s’exhibeix perfecta i obscena: fantàstic carnaval
de riquesa i desmesura. Però la seva ombra amaga
carrers secrets i misteriosos, fosques portes d’una altra realitat.
Hi ha una altra ciutat, la ciutat que pressentim oculta rera les façanes,
la llòbrega veritat sobreentesa i dissimulada,
una ciutat enterrada que sobreviu,
sota la ciutat.
EL SUBURBI
Del llatí Sub Urbe, sota la ciutat.
m. Barri perifèric d’una ciutat, raval, especialment l’habitat per gent humil.
Sota la ciutat, queda més lluny el cel,
Les mirades desconeixen horitzons,
Goberna la negra nit, permanentment.
Sota la ciutat, la llum falsa uniforma
tantes siluetes que vaguen espectrals
buscant el veritable sol, constantment.
Sota la ciutat, rastres de temps remots
Deambulen per carrers sense memòria
Mesclats amb les dèbils ombres del present.
Sota la ciutat, hi ha una altra ciutat
Com partida imatge d’un mirall trencat,
Que, encara que impronunciable, es pressent.
EL METRO
m. Ferrocarril urbà de recorregut generalment subterrani per al transport ràpid de viatgers.
Cuc subterrani d’acer i d’alumini, de mirada ardent i esgarrifós vagit,
absolut senyor del tenebrós subsòl, drac invencible per un temps sense herois.
Princesa de les dreceres i dels túnels, metàlica oruga de taüts oberts,
Serp bicèfala, mecànica amfisbena, gran tòtem suprem dels homínids miners.
LA PIRÀMIDE
Centre i perifèria; a dalt i a baix
Del grec: piràmis.
f. Poliedre que té una cara que és un polígon qualsevol, dita base, i les altres cares del qual són triangles que tenen un vèrtex comú.
Aquell que es troba en el cim de la piràmide, també està situat en el seu centre.
La curiosa geometria del la forma és tan aguda i perfecta com antiga:
La piràmide enfonsa els seus fonaments ignorats i gegantins sota la terra
i la seva base és proporcional a l’alçada del seu perillós deliri.
LA GRAN BOCA
La Gran Boca no és cap déu, però ens parla a tots:
des del voltant, primer, més tard repetint-se dins nostre.
La Gran Boca no és cap diable, però també ens sedueix
com la mandra que ens fa ser més dòcils,
ens corromp, ens vicia, ens sotmet.
Com un constant murmuri que ens acompanya,
pertot arreu, la Boca ens precedeix i ens explica;
com una segona consciència que ens és estranya,
subtilment ens penetra i ens utilitza.
La Gran Boca omnipresent, que sense pausa parla,
és com un carceller simpàtic que no ens vigila:
litúrgicament li confiem les esperances,
nosaltres som els qui atenem la lletania
narcòtica i verinosa de la seva taba.
El vel artificial de les seves paraules difumina
com una flama la silueta de les nostres ombres,
un horrible monstre habita en els nostres llavis:
la boca que dicta dura des de totes les boques.
L’HORITZÓ
Més enllà de tots els dies, extesa
com un pesat llençol damunt les muntanyes,
descèn i es desplega com unes escales
fins besar les onades i respirar.
Les pedres també han crescut amuntegades,
construint cavernes en la obscuritat:
els éssers que habiten aquest laberint
veuen bocins de cel, des de la ciutat.
Pol Ferran Acózar
Comentaris (0) - Referències (1)
Referències
-
[...] Sota la Ciutat
Comentaris (0) - Referències (0)
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. | Autoritzada la còpia i distribució dels continguts d'aquesta web, sempre que es compleixin els termes generals d'aquesta licència: Reconeixement de l'autoria, no s'autoritza l'ús dels continguts amb finalitats comercials, autoritzada la modificació dels continguts sempre que respecti el format d'aquesta licència en la obra derivada. | Barcelona, 25 d'octubre de 2005 | © Copyleft de Suburbe (Xarxa Oberta de Cultura Suburbana). | Edita: Associació Cultural Octubre "Estenent el Desastre" | Sindica aquest lloc utilitzant: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. | Aquesta Bitàcora és possible gràcies a Bitacoræ, Vilaweb i HiperTextos i MèdiaLlenguatges.
